martes, 20 de octubre de 2009

Tòpics literaris i figures retòriques

1.
Pues si tan breve se nombra,
de nuestra vida gocemos
el rato que la tenemos:
dios a nuestro vientre hagamos;
comamos hoy y bebamos, Hipèrbaton
que mañana moriremos.
CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

-Tòpics literaris: Carpe Diem i Fugit Irreparabile Tempus.



2.
[...] coged de vuestra alegre primavera Epítet
el dulce fruto,/ antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre [...]. Hipèrbaton
GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

-Tòpics literaris: Carpe Diem.





3.
¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo Epítet , Hipèrbole
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido! Hipèrbaton
FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

-Tòpics literaris: Ubi Sunt, Locus Amoenus.





4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el placer Asíndeton
de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, El·lipsi, Apòstrofe
no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo. El·lipsi
F.HÖLDERLIN

-Tòpics literaris: Carpe Diem, Fugit Irreparabile Tempus





5.
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida? Interrogació retòrica
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes

-Tòpics literaris: Fugit Irreparabile Tempus, Contempus Mundi.




6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, Al·literació
places i temples i edificis grans, Al·literació, Polisíndeton
delícies, tresors, que són germans
de mil pensaments durs, de mil dolors. Sinestèsia
Un verd pradell ben ple de belles flors, Epítet
un riu que banyi l’herba pels voltants, Paral·lelisme
un ocellet que d’amor vessi els plants Paral·lelisme
aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÈDICI

-Tòpics literaris: Locus Amoenus i Beatus Ille.

lunes, 5 de octubre de 2009

Esquema lírica

Aquest és el nostre esquema de la lírica:

La lírica fa servir:

-Vers: Cadascuna de les línies que componen un poema.

-Estrofa: Conjunt de versos que es relacionen mitjançant la métrica la rima i el sentit.

-Poemes: És la composició poètica formada per una o diverses estrofes.

Rima: pot ser

-Assonant: Entre vers i vers solament es repeteixen les vocals de la última síl·laba tònica. Ex: (...) si es mira / (...) en una altra vida.

-Consonant: Es repeteixen totes les lletres de al última síl·aba tònica.

Ex: Lliri blanc espolsa / i cau a la molsa.

Recompte sil·làbic

Consiteix en conata el nombre de síl·labes de cada vers. En català es compta fins l’última síl·laba tònica. Al fer el recompte síl·labic cal tenir en compte les pauses.

Quan llegim i fem una pausa interna rep el nom de cesura que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis. Quan això sempre hem de fer el recompte sil·làbic com si el primer hemistiqui fos un vers independent del segon hemistiqui.

Llicències mètriques

-Sianlefa: Es forma un diftong unint la vocal final d’una paraula amb la inicial de la següent.

Ex: No pas l’atzar ni tampoc la impostura

-Elisió: Supressió en la pronúncia d’una de les vocals en contacte dins un mateix vers, bé perquè són dues vocals neutres o bé perquè la a o la e àtones són absorbides per una vocal tònica o una i o u àtones.

Ex: Clos segellat, oh perfecta estructura

-Sinèresi: Unió forçada en una síl·laba mètrica de dues vocals d’una mateixa paraula que no formen diftong. No és gaire freqüent en la poesia catalana.

Ex: I entra rialler en la cambra d’Adalaisa.

- Hiat: Pronunciació en dues síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules contigües.

Ex: Déu és humà, Déu és germà

Tipus de versos

-Versos d’art menor: (La rima representada en minúscules) Monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8) i octosíl·lab cesurat (4+4).

-Versos d’art major: (La rima representada en majúscules) Enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), decasíl·lab cesurat (4+6; 6+4; 5+5), hendecasíl·lab (11), alexandrí (12) i alexandrí amb cesura (6+6).

viernes, 2 de octubre de 2009

Benvinguts

Benvinguts a aquest blog, començarem a escriure més quan hi hagi deures.