Publish at Calaméo or browse others.
lunes, 10 de mayo de 2010
domingo, 11 de abril de 2010
domingo, 21 de febrero de 2010
sábado, 20 de febrero de 2010
Visions i Cants de Joan Maragall
Ex:5. pag:202
Assenyala els poemes de <> que s´hacosten mes per la forma de la poesia popular. Justifica la teva tria (num. de silabes i tipus de estrofa).
``El compte Arnau`` i ``La fi d´en Serrallonga``
Perque tan un com laltre i apareixen apariats (estrofa de 2 versos que apareix com a tornada, d´aqui en surt allò que s´en diu de dites i refranys), per la rima fàcil (terme despectiu que s'aplica a la rima basada en terminacions gramaticals, és un recurs conscient de l'autor, per provocar un efecte d'atenció en el receptor, per manca d'una altra paraula que s'escaigui en el vers o per remarcar una acció o situació).
Ex: Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules
CANT DE NOVEMBRE
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.
Simplement ens representa la seva manera de veure la despedida de la tardor juntament amb la de el novembre i la arribada de l´hivern tractan-hi amb el tema de la natura.
Ex: Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema de l’exercici 3 de la pag 204.
El poeta projecta els seus sentiments amorosos utilitzant temes naturals relacionats mes centradament amb el tema dels arbres, de estacions i animals.
Assenyala els poemes de <
``El compte Arnau`` i ``La fi d´en Serrallonga``
Perque tan un com laltre i apareixen apariats (estrofa de 2 versos que apareix com a tornada, d´aqui en surt allò que s´en diu de dites i refranys), per la rima fàcil (terme despectiu que s'aplica a la rima basada en terminacions gramaticals, és un recurs conscient de l'autor, per provocar un efecte d'atenció en el receptor, per manca d'una altra paraula que s'escaigui en el vers o per remarcar una acció o situació).
Ex: Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules
CANT DE NOVEMBRE
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.
Simplement ens representa la seva manera de veure la despedida de la tardor juntament amb la de el novembre i la arribada de l´hivern tractan-hi amb el tema de la natura.
Ex: Expliqueu amb les vostres paraules el contingut del poema de l’exercici 3 de la pag 204.
El poeta projecta els seus sentiments amorosos utilitzant temes naturals relacionats mes centradament amb el tema dels arbres, de estacions i animals.
lunes, 15 de febrero de 2010
domingo, 7 de febrero de 2010
Exercici 1 - Narcís Oller i Àngel Guimerà
Dolors, ho tenia tot mal penjat, ara ho penjo tot un altre cop bé. De moment et deixo aquest exercici.
miércoles, 27 de enero de 2010
Treball de la Renaixença per escrit
Recordo que nosaltres em fet el exercici de la renaixença en un full per escirt ja que a la sala de ordinadors no estava equipada adequadament
lunes, 25 de enero de 2010
1.Pàg. 164, núm. 10 i 11 i Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7 i 9
Aquí deixo les activitats, no em deixava penjar-les amb el calaméo.
1. Pàg. 164, núm. 10 i 11.
10.
Hurí: Les bellísimes dones que que segons la creença musulmna viuen al paradis fen companyia als benaventurats, sempre son verges.
Guimera fa apareixer un personatge mestís ja que ell es considerava mestis. La seva mare erade les illes canáries i el seu pare català (del Vendrell).
11.
El fragment de la obra anterior es considerat trajédia romàntica perqué els personatges actuen segons els seus sentiments i impulsos per ser feliços amb la persona que estimen.
En canvi aquest últim fragment de la obra Maria Rosa es considerat un drama realista perqué l’argument podria ser perfectament real i podria passar-nos a nosaltres.
Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9
1.
Brancal: Pedra col•locada a la part inferior de la porta; llindar
Saca: Sac més gros que el normal.
Trajiner: Persona que transporta mercaderies
Musc: Color fosc, morat
Enlluernar: No deixar veure a causa d’una llum
Cautelós: Persona que actua amb prodencia
4.
l’Oleguer matinava cada día per trobar compradors per les mercaderies pero si els compradors no matinejaven, entrava ràpidament al magatzem i esperava allà pero anava amb compte perqué ningú li robés res.
Prier deixava als compradors valorar la mercaderia ells mateixos i quan veia que era el moment sortia cautelós
5.
Oleguer matinava i anava davant la porta a veure passar els veïns. Línies 1-12.
Oleguer deixava als pagesos que toquesis la seva mercaderia i sortia del magatzem. Línies 13-25.
6.
La historia d’un mercader que espera cautelós al magatzem als seus clients.
7.
- Narrador omniscient.
- Tercera persona.
9.
de l’una mà a l’altre com rajolí d’or
Part real: blat
Part ireal: rajoí d’or
Dreturer i cautelós com l’aranya de l’albenc
Part real: Oleguer (dreturer i cautelós).
Part ireal: aranya de l’albenc.
1. Pàg. 164, núm. 10 i 11.
10.
Hurí: Les bellísimes dones que que segons la creença musulmna viuen al paradis fen companyia als benaventurats, sempre son verges.
Guimera fa apareixer un personatge mestís ja que ell es considerava mestis. La seva mare erade les illes canáries i el seu pare català (del Vendrell).
11.
El fragment de la obra anterior es considerat trajédia romàntica perqué els personatges actuen segons els seus sentiments i impulsos per ser feliços amb la persona que estimen.
En canvi aquest últim fragment de la obra Maria Rosa es considerat un drama realista perqué l’argument podria ser perfectament real i podria passar-nos a nosaltres.
Pàg 179, núm. 1,4,5,6,7,9
1.
Brancal: Pedra col•locada a la part inferior de la porta; llindar
Saca: Sac més gros que el normal.
Trajiner: Persona que transporta mercaderies
Musc: Color fosc, morat
Enlluernar: No deixar veure a causa d’una llum
Cautelós: Persona que actua amb prodencia
4.
l’Oleguer matinava cada día per trobar compradors per les mercaderies pero si els compradors no matinejaven, entrava ràpidament al magatzem i esperava allà pero anava amb compte perqué ningú li robés res.
Prier deixava als compradors valorar la mercaderia ells mateixos i quan veia que era el moment sortia cautelós
5.
Oleguer matinava i anava davant la porta a veure passar els veïns. Línies 1-12.
Oleguer deixava als pagesos que toquesis la seva mercaderia i sortia del magatzem. Línies 13-25.
6.
La historia d’un mercader que espera cautelós al magatzem als seus clients.
7.
- Narrador omniscient.
- Tercera persona.
9.
de l’una mà a l’altre com rajolí d’or
Part real: blat
Part ireal: rajoí d’or
Dreturer i cautelós com l’aranya de l’albenc
Part real: Oleguer (dreturer i cautelós).
Part ireal: aranya de l’albenc.
domingo, 24 de enero de 2010
miércoles, 20 de enero de 2010
Oda a la Pàtria
Aquí està l'activitat 1 sobre l'Oda a la Pàtria (individual).
Fet per Arnau Gaona Borastero
Publish at Calaméo or browse others.
Fet per Arnau Gaona Borastero
jueves, 14 de enero de 2010
Oda la patria exercici 2
Text 3
Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)
Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.
Narcís Oller: Ob. cit.
Aquests darrer text de les Memòries correspon a l'època en què Oller ja ha conegut a molt dels escriptors catalans més importants del moment i fins i tot ha participat en les seves tertúlies, però, com hem llegit, encara no havia escrit res en llengua catalana.
El Jocs Florals de 1877 van ser especialment importants ja que Verdaguer va guanyar el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb el poema L'Atlàntida que li valgué el reconeixement unànime com a gran poeta dintre i fora de Catalunya i Àngel Guimerà, que encara no era conegut com a dramaturg, fou proclamat Mestre en Gai Saber.
La broma a la qual es refereix al darrer paràgraf consistia en la presentació als Jocs Florals de 1878 d'una narració escrita per ell i per Yxart, en què de forma anònima volien fer una petita burla a un company que atorgava un premi a la millor novel•la de costums pagesos.
1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
La burla a un company de forma anònima ,amb la col•laboració de Yxart , per haver guanyat un premi a la millor novel•la de costums pagesos. No ja que si voile començar a escriure en català aquesta no era la forma més apropiada per ha fer-ho.
2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Desde 30 anys escrivia en castellà fins i tot en les seves notes personals. La conversió al catalanisme cultural vingué per part de Josep Yxart i de J. Riera i Bertran. Aquests l'introduiren en els cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 acabaren de decidir Oller a escriure en català:
Text 5
¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.
1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
No , ja que , excepte alguna gent gran , totes les persones que surten de escola tenen uns mínims de llegir i escriure. Encara que sempre hi ha una petita part de incultura (referent a la societat europea que ens envolta en el àmbit mes general).
By Ricard Vila
Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes resmes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)
Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)
Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.
Narcís Oller: Ob. cit.
Aquests darrer text de les Memòries correspon a l'època en què Oller ja ha conegut a molt dels escriptors catalans més importants del moment i fins i tot ha participat en les seves tertúlies, però, com hem llegit, encara no havia escrit res en llengua catalana.
El Jocs Florals de 1877 van ser especialment importants ja que Verdaguer va guanyar el premi extraordinari que concedia la Diputació de Barcelona amb el poema L'Atlàntida que li valgué el reconeixement unànime com a gran poeta dintre i fora de Catalunya i Àngel Guimerà, que encara no era conegut com a dramaturg, fou proclamat Mestre en Gai Saber.
La broma a la qual es refereix al darrer paràgraf consistia en la presentació als Jocs Florals de 1878 d'una narració escrita per ell i per Yxart, en què de forma anònima volien fer una petita burla a un company que atorgava un premi a la millor novel•la de costums pagesos.
1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?
La burla a un company de forma anònima ,amb la col•laboració de Yxart , per haver guanyat un premi a la millor novel•la de costums pagesos. No ja que si voile començar a escriure en català aquesta no era la forma més apropiada per ha fer-ho.
2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Desde 30 anys escrivia en castellà fins i tot en les seves notes personals. La conversió al catalanisme cultural vingué per part de Josep Yxart i de J. Riera i Bertran. Aquests l'introduiren en els cercles literaris renaixentistes. L'impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 acabaren de decidir Oller a escriure en català:
Text 5
¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.
1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
No , ja que , excepte alguna gent gran , totes les persones que surten de escola tenen uns mínims de llegir i escriure. Encara que sempre hi ha una petita part de incultura (referent a la societat europea que ens envolta en el àmbit mes general).
By Ricard Vila
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
