Esquema lírica

Aquest és el nostre esquema de la lírica:

La lírica fa servir:

-Vers: Cadascuna de les línies que componen un poema.

-Estrofa: Conjunt de versos que es relacionen mitjançant la métrica la rima i el sentit.

-Poemes: És la composició poètica formada per una o diverses estrofes.

Rima: pot ser

-Assonant: Entre vers i vers solament es repeteixen les vocals de la última síl·laba tònica. Ex: (...) si es mira / (...) en una altra vida.

-Consonant: Es repeteixen totes les lletres de al última síl·aba tònica.

Ex: Lliri blanc espolsa / i cau a la molsa.

Recompte sil·làbic

Consiteix en conata el nombre de síl·labes de cada vers. En català es compta fins l’última síl·laba tònica. Al fer el recompte síl·labic cal tenir en compte les pauses.

Quan llegim i fem una pausa interna rep el nom de cesura que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis. Quan això sempre hem de fer el recompte sil·làbic com si el primer hemistiqui fos un vers independent del segon hemistiqui.

Llicències mètriques

-Sianlefa: Es forma un diftong unint la vocal final d’una paraula amb la inicial de la següent.

Ex: No pas l’atzar ni tampoc la impostura

-Elisió: Supressió en la pronúncia d’una de les vocals en contacte dins un mateix vers, bé perquè són dues vocals neutres o bé perquè la a o la e àtones són absorbides per una vocal tònica o una i o u àtones.

Ex: Clos segellat, oh perfecta estructura

-Sinèresi: Unió forçada en una síl·laba mètrica de dues vocals d’una mateixa paraula que no formen diftong. No és gaire freqüent en la poesia catalana.

Ex: I entra rialler en la cambra d’Adalaisa.

- Hiat: Pronunciació en dues síl·labes distintes de les vocals en contacte de dues paraules contigües.

Ex: Déu és humà, Déu és germà

Tipus de versos

-Versos d’art menor: (La rima representada en minúscules) Monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8) i octosíl·lab cesurat (4+4).

-Versos d’art major: (La rima representada en majúscules) Enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), decasíl·lab cesurat (4+6; 6+4; 5+5), hendecasíl·lab (11), alexandrí (12) i alexandrí amb cesura (6+6).